divendres, 2 de desembre del 2011

L'espai i el temps a EI

Tant l'espai com el temps són dos aspectes que tenen rellevància al currículum d'Educació Infantil.

Dins de la primera àrea, Descoberta d'un mateix i dels altres, es cita, textualment:

Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a lespai: dintre-fora,
davant-darrere, segur-perillós, entre altres, i referits al temps: ritme, ordre,
durada, simultaneïtat, espera.

A la segona àrea, Descoberta de l'entorn, també hi tenen cabuda:
Raonament i representació
Situació dels objectes en l'espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància
respecte d’un punt determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola
i d'entorns coneguts, fent ús de la memòria espacial.

Mitjançant la participació en el joc, a través del moviment, l'infant assimila sensacions referides a l'espai i el temps. Com a futura educadora, he de tenir creativitat per dur a terme activitats que afavoreixin tals sensacions. L'escola és un espai social de cohesió, integració i participació que facilita promoure aquest tipu d'activitats.
Organització progressiva de la lateralitat.

divendres, 25 de novembre del 2011

Gimcana

Tot i ser 25 de novembre, cap professor ha esmentat que avui era el Dia internacional de la no violència envers les dones.  M'hauria semblat força interessant parlar-ne del tema o almenys esmentar-ho a l'assignatura de medi social ja que és un tema que ens ocupa a tots i amb el que ens hi podem trobar, més properament o no.

La classe ha començat amb la cançó "Moving" de Macaco. Un dels versos diu així:

Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber

Doncs bé, jo afegeixo l'estrofa d'una altra cançó, "Con la mano levantá" de Macaco que diu així:
 
Con la mano levanta,
al pasado le digo adiós
y el futuro que vendrá
dicen que pende de un hilo.
Y el presente aquí contigo,
mano a mano, oye mi hermano
disfruta el camino

La temàtica d'ambdues cançons és la mateixa però es contradiuen. Tot i així penso que ambdues opinions sobre com viure la vida són vàlides. Penso que podem tornar enrere una vegada, però una sola, i si no hem tingut sort, oblidar allò del passat que marcarà negativament el futur i que afecta al present.

Vinculat amb ciències, el mètode científic és més partidari del vers de la primera cançó.

Per últim, m'agradaria aclarir que, ja que hem fet una gimcana pel campus, les proves d'una gimcana poden tenir 3 vessants amb el mateix pes alhora: ensenyar, entretenir i cohesionar el grup. És un aclariment ja que ambdós professors semblava que no opinaven així. En una prova en la que t'embrutes de dalt a baix també aprens per exemple. Si no tingués experiència en aquest tema, no gosaria opinar. Però fa molts anys que sóc monitora d'esplai, són moltes gimcanes al darrere i ho tinc comprovat.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Tornant d’excursió...i què mengen els grills?

Avui hem tornat d'excursió amb l'esplai. Hem passat dos dies a Olot. Quan ja hem arribat a Barcelona i els nens i nenes anaven amb els seus pares que els estaven esperant, un dels nens, el David, de 8 anys, ha vingut a ensenyar-me un souvenir d'Olot. Amb una expressió molt emocionada i les mans tancades ben fort m'ha dit: -Tinc un grill!-.
És clar, primer he hagut de dir-li que no es podien agafar animals del bosc i portar-los a un nou hàbitat. L'animal no es mereixia estar més de dues hores entre les seves mans durant el camí de tornada en autocar. Després de la reflexió, el David s'ha adonat que el que havia fet no estava bé però ara ja el tenia amb ell deia. Aleshores li he preguntat si sabia com cuidar-lo a partir d'ara. Ell ha contestat que no. Jo en un altre moment, tampoc hauria sapigut què respondre, però justament, feia uns dies havia llegit l'article: Observar i mantenir grills a l'aula per construir el model d'ésser viu. Amb la informació que tenia vaig saber dir-li de què s'alimentaven els grills. El David va marxar a casa satisfet amb el seu grill.
Després d'això, m'he adonat que l'assignatura començava a ser útil més aviat del que jo imaginava. Ha estat de forma esporàdica, sense una intencionalitat, ni uns intruments...però no per aquest motiu aquest nen ha deixat d'aprendre ciències!

divendres, 11 de novembre del 2011

L'escola bressol i l'educació per la sostenibilitat, un amor a primera vista?

"El grau de passió, il·lusió, implicació que poseu en la vostra feina no es pot quantificar, sinó que es pot transmetre".
Aquestes han estat les últimes paraules  de la conferència de la Rosa Maria Tarín. Conferència molt interessant pel que fa a nivell teòric. Però si quelcom m'ha deixat marca, han estat aquestes últimes paraules. Perquè penso que resumeixen molt bé la seva conferència i emfatitza quelcom molt important: El mestre té la responsabilitat de transmetre un model, de ser el referent dels seus alumnes, dins i fora de l'aula, en tot moment. Així ha de ser també pel que fa a l'educació per la sostenibilitat. El mestre ha d'oferir exemple també en aquest àmbit.
Cal creure en que un altre món és possible i que les persones podem actuar en aquesta transformació. El mestre, a més, pot organitzar i fer partíceps a la resta de l'equip docent i a les famílies promovent activitats que poden començar de manera puntual fins a aconseguir que siguin hàbits i rutines de tota la comunitat educativa. A més a més, les activitats que plantegi, compten amb el suport del currículum i, segurament, l'entorn s'implica, així com que pot disposar d'espais d'interacció per dur-les a terme. La finalitat és aconseguir que tota la vida al centre giri entorn a la sostenibilitat, s'ha de respirar aquest clima.

Per acabar, una fotografia feta l'endemà de la Festa Major de la UAB'11. Té relació amb la conferència. Plantejo una pregunta/proposta: D'aquí un parell d'anys ja serem mestres d'educació infantil. En uns 20 anys els nostres alumnes seran universitaris. Volem, com a exmestres seves, que deixin aquesta imatge després d'una festa universitària?


No hi ha temps per pensar, de fet, la resposta és òbvia. Interessem-nos, provem, pensem, compartim, reflexionem...perquè no es repeteixi aquest tipus d'imatges. Comencem per quelcom tant petit per aconseguir quelcom molt gran!!!

El currículum a EI


El currículum és com una casa. Els seus fonaments són les capacitats d'Educació Infantil. Totes les àrees estan connectades: tenen voluntat transversal. Les parets són els objectius, que concreten la manera d'arribar a les capacitats. La teulada és la concreció definitiva dels objectius en àrees. I finalment, la mestra és l'arquitecte.
Malhauradament, opino jo, perquè crec que encara hi ha poca flexibilitat a l'hora de maniobrar. És un currículum força tancat, massa rígid. Penso que cada mestra hauria de poder construir la seva pròpia casa com volgués. Així els seus ensenyaments estarien realment dirigits al seu grup classe. De la manera que es fa actualment, les mestres es troben cohibides, sempre pendents dels documents que regeixen la seva manera de fer. D'aquesta manera la casa es comença per la teulada i no és el més adient pel motiu que ja he comentat.

A continuació, adjunto informació d'utilitat que va enllaçada amb el que he parlat:


dimarts, 25 d’octubre del 2011

Què estic aprenent cuidant un insecte pal?

Davant la proposta de cuidar un insecte pal durant un semestre, m’he plantejat el que he pogut aprendre:
La situació d’aprenentatge es refereix a un context real. Per l’alumnat de les nostres característiques, no es tracta de quelcom rellevant però sí que ens serveix per aturar-nos a pensar en com transmetríem aquests continguts als nostres futurs alumnes. En aquest cas, posem en pràctica el model constructivista. És un procés no lineal ni harmònic. Sinó que el professor ens ha plantejat un problema i veurà com el resolem.
Aquesta proposta didàctica m’ajuda a interpretar fets o fenòmens de l’entorn ja que aprofundeixo en el model d’ésser viu.
M’implica el treball experimental fent ús de les TIC ja que he buscat informació sobre l’animal en qüestió.
Com es tracta d’una tasca en grup, comporta entre nosaltres un intercanvi constant d’anècdotes i curiositats que anem descobrint a mida que van passant els dies. La responsabilitat de la cura de l’insecte pal és compartida i per tant promou la cooperació.
La pràctica em fa més conscient del meu aprenentatge. Més que si vingués el professor a fer un discurs sobre l’insecte pal.
L’activitat promou actuacions per intervenir en l’entorn posant en pràctica coneixements i valors. El primer insecte pal es va morir perquè no vaig posar en pràctica res del que sabia prèviament sobre la cura de qualsevol ésser viu. En canvi, amb el segon, vaig fer tot el contrari, conscient de que l’insecte pal necessitava un nou hàbitat on viure, aliment, aigua, llum solar, atencions...situacions en les quals puc veure que la vida funciona mitjançant un procés d’interacció i canvi constant entre un organisme i el seu ambient [Perspectiva Escolar 293. Pàg. 56]. Al cap i a la fi, no necessita gaire manutenció encara que estigui en un ambient artificial.

Aquest és el Pinxo. Es diu així perquè l’altre ésser viu que cuidem, un grill, es diu Panxo. Noms que provenen de la popular cançó infantil. Crec que està bé en aquest hàbitat si no li falta l’heura (renovada cada 2-3 dies), l’aigua (en poca quantitat) i la llum solar. També tenia terra i ara li hem canviat per pellofes de troncs d’arbres. A més, té molts palets i troncs per camuflar-se. Durant uns dies va conviure amb un saltamartí però la convivència no va ser gaire bona...Pel Pinxo sí que va ser divertit perquè tenia un motiu per camuflar-se. Penso que sí que notava la presència d’un estrany.
Per últim, afegeixo 2 webs que us poden ser útils:

Per saber més sobre els insectes pal...
http://www.botanical-online.com/animales/fasmidos.htm

Fotografies curioses...
http://www.amigomascota.com/insectos_palo-t340.0.html

divendres, 14 d’octubre del 2011

El conte: quina funció té a EI?

El conte és una eina d’aprenentatge de comportaments socials des dels temps antics.
El mestre ha de saber i dominar estratègies didàctiques i capacitats comunicatives associades a la narració d'un conte. És a dir, la seva missió va molt més enllà que la d'explicar un conte.
Cal apropar als alumnes en un temps i un espai (real o imaginari, però comprensible).
A l'hora de triar un conte hem de tenir en compte dos aspectes: per una banda, que entretingui i, per altra banda, que tingui una intenció didàctica: un missatge.
La conclusió de la sessió és que el mestre no pot prescindir d'aquesta eina, el conte, per educar. Aquesta crida també és extensiva als pares i altres adults que tractin amb infants.
Per la seva importància, també hem treballat el conte a l'assignatura d'Aspectes Instrumentals de les llengües. Si a medi social ens van donar consells per explicar un conte i vam fer una pràctica per tal d'aprendre-ho de forma més amena, l'altra assignatura s'ha centrat en com redactar un conte.