Gimcana

Tot i ser 25 de novembre, cap professor ha esmentat que avui era el Dia internacional de la no violència envers les dones.  M'hauria semblat força interessant parlar-ne del tema o almenys esmentar-ho a l'assignatura de medi social ja que és un tema que ens ocupa a tots i amb el que ens hi podem trobar, més properament o no.

La classe ha començat amb la cançó "Moving" de Macaco. Un dels versos diu així:

Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber

Doncs bé, jo afegeixo l'estrofa d'una altra cançó, "Con la mano levantá" de Macaco que diu així:

 

Con la mano levanta,
al pasado le digo adiós
y el futuro que vendrá
dicen que pende de un hilo.
Y el presente aquí contigo,
mano a mano, oye mi hermano
disfruta el camino

La temàtica d'ambdues cançons és la mateixa però es contradiuen. Tot i així penso que ambdues opinions sobre com viure la vida són vàlides. Penso que podem tornar enrere una vegada, però una sola, i si no hem tingut sort, oblidar allò del passat que marcarà negativament el futur i que afecta al present.

Vinculat amb ciències, el mètode científic és més partidari del vers de la primera cançó.

Per últim, m'agradaria aclarir que, ja que hem fet una gimcana pel campus, les proves d'una gimcana poden tenir 3 vessants amb el mateix pes alhora: ensenyar, entretenir i cohesionar el grup. És un aclariment ja que ambdós professors semblava que no opinaven així. En una prova en la que t'embrutes de dalt a baix també aprens per exemple. Si no tingués experiència en aquest tema, no gosaria opinar. Però fa molts anys que sóc monitora d'esplai, són moltes gimcanes al darrere i ho tinc comprovat.

Tornant d’excursió...i què mengen els grills?

Avui hem tornat d'excursió amb l'esplai. Hem passat dos dies a Olot. Quan ja hem arribat a Barcelona i els nens i nenes anaven amb els seus pares que els estaven esperant, un dels nens, el David, de 8 anys, ha vingut a ensenyar-me un souvenir d'Olot. Amb una expressió molt emocionada i les mans tancades ben fort m'ha dit: -Tinc un grill!-.

És clar, primer he hagut de dir-li que no es podien agafar animals del bosc i portar-los a un nou hàbitat. L'animal no es mereixia estar més de dues hores entre les seves mans durant el camí de tornada en autocar. Després de la reflexió, el David s'ha adonat que el que havia fet no estava bé però ara ja el tenia amb ell deia. Aleshores li he preguntat si sabia com cuidar-lo a partir d'ara. Ell ha contestat que no. Jo en un altre moment, tampoc hauria sapigut què respondre, però justament, feia uns dies havia llegit l'article: Observar i mantenir grills a l'aula per construir el model d'ésser viu. Amb la informació que tenia vaig saber dir-li de què s'alimentaven els grills. El David va marxar a casa satisfet amb el seu grill.

Després d'això, m'he adonat que l'assignatura començava a ser útil més aviat del que jo imaginava. Ha estat de forma esporàdica, sense una intencionalitat, ni uns intruments...però no per aquest motiu aquest nen ha deixat d'aprendre ciències!

L'escola bressol i l'educació per la sostenibilitat, un amor a primera vista?

"El grau de passió, il·lusió, implicació que poseu en la vostra feina no es pot quantificar, sinó que es pot transmetre".

Aquestes han estat les últimes paraules  de la conferència de la Rosa Maria Tarín. Conferència molt interessant pel que fa a nivell teòric. Però si quelcom m'ha deixat marca, han estat aquestes últimes paraules. Perquè penso que resumeixen molt bé la seva conferència i emfatitza quelcom molt important: El mestre té la responsabilitat de transmetre un model, de ser el referent dels seus alumnes, dins i fora de l'aula, en tot moment. Així ha de ser també pel que fa a l'educació per la sostenibilitat. El mestre ha d'oferir exemple també en aquest àmbit.

Cal creure en que un altre món és possible i que les persones podem actuar en aquesta transformació. El mestre, a més, pot organitzar i fer partíceps a la resta de l'equip docent i a les famílies promovent activitats que poden començar de manera puntual fins a aconseguir que siguin hàbits i rutines de tota la comunitat educativa. A més a més, les activitats que plantegi, compten amb el suport del currículum i, segurament, l'entorn s'implica, així com que pot disposar d'espais d'interacció per dur-les a terme. La finalitat és aconseguir que tota la vida al centre giri entorn a la sostenibilitat, s'ha de respirar aquest clima.

Per acabar, una fotografia feta l'endemà de la Festa Major de la UAB'11. Té relació amb la conferència. Plantejo una pregunta/proposta: D'aquí un parell d'anys ja serem mestres d'educació infantil. En uns 20 anys els nostres alumnes seran universitaris. Volem, com a exmestres seves, que deixin aquesta imatge després d'una festa universitària?

No hi ha temps per pensar, de fet, la resposta és òbvia. Interessem-nos, provem, pensem, compartim, reflexionem...perquè no es repeteixi aquest tipus d'imatges. Comencem per quelcom tant petit per aconseguir quelcom molt gran!!!

El currículum a EI

El currículum és com una casa. Els seus fonaments són les capacitats d'Educació Infantil. Totes les àrees estan connectades: tenen voluntat transversal. Les parets són els objectius, que concreten la manera d'arribar a les capacitats. La teulada és la concreció definitiva dels objectius en àrees. I finalment, la mestra és l'arquitecte.

Malhauradament, opino jo, perquè crec que encara hi ha poca flexibilitat a l'hora de maniobrar. És un currículum força tancat, massa rígid. Penso que cada mestra hauria de poder construir la seva pròpia casa com volgués. Així els seus ensenyaments estarien realment dirigits al seu grup classe. De la manera que es fa actualment, les mestres es troben cohibides, sempre pendents dels documents que regeixen la seva manera de fer. D'aquesta manera la casa es comença per la teulada i no és el més adient pel motiu que ja he comentat.

A continuació, adjunto informació d'utilitat que va enllaçada amb el que he parlat:

http://www.fce.udl.es/Recursos/Recursos/decret_curriculum_infantil.pdf