Perfil de la mestra de ciències que vull ser i com m’ha ajudat l’assignatura

Tot i que encara no em sento preparada, sí que durant els mesos que ha durat l'assignatura, tinc força clar quin tipu de mestra de ciències socials i naturals vull ser:

• L'aula serà gran, ordenada i comptarà amb pocs elements, així com instruments.
• L'espai que l'envolti, serà ric en estímuls que condueixin a la descoberta i posterior reflexió.
• Les situacions properes els ajudaran a conectar millor amb l'experiència personal.
• Els hi faré més preguntes que respostes. A més, les preguntes serviran per saber de quins models mentals parteixo abans de fer una explicació (breu i amena) i posterior modelització.
• Intentaré que els infants actuin moguts per la raó i l'emoció. Evitaré angoixes i desgana perquè podrien afectar negativament en els seus progressos.
• Creuré i confiaré amb les seves potencialitats. Tots són vàlids per aprendre ciències.
• El grup estarà cohesionat perquè faré moltes activitats en grupets i es respectaran els membres d'un mateix grup i amb els dels altres també.

I de moment, això és tot fins aquí!

Continuarà...

Una de les millors maneres de començar la classe

Divendres, últim dia de la setmana. El professor posa un vídeo, com sempre. Sorpresa! És una parella ballant. -Amb el que t'agrada el ball en parella!- penso. No desenganxo els ulls de la pantalla. El miro i m'emociono. Aquesta parella s'estima però els seus camins no coincideixen. Sempre he pensat que si una parella s'entén ballant, tenen complicitat, mai es separaran. Fins i tot és més difícil la connexió ballant que la sexual. Aquesta parella del vídeo m'ha trencat aquest esquema. Quan sembla que s'uniran...no...i ara tampoc...ara sembla...però no, tampoc...S'acaba el vídeo i ja tinc ganes de veure'l de nou i posar "repeat" les vegades que calgui.

Efectivament, arribo a casa i el busco. Perfecte! Hi ha la traducció al castellà. La traducció del títol és: El pensamiento de usted. Carai! I no és precisament el que ens demana el professor el dia de l'examen?! Què pensa vostè sobre l'assignatura? És casualitat? Avui justament hem parlat de com serà l'examen.

Tot i que avui la classe era diferent perquè hi havia el taller de consum, la classe ha començat de la mateixa manera que sempre. Així es fa o s'hauria de fer amb els més petits, futurs alumnes, ja que necessiten rutines i hàbits d'aquest tipus. En el seu cas és, per exemple, cantar el "Bon dia" i passar llista.

Com conectar el fer i el pensar?

Es pot viure i no construir coneixement perquè amb experimentar no hi ha prou. Viure l'experiència no és suficient. Cal fer i pensar amb fonaments teòrics.

A educació infantil el fer és important però també el pensar.

En aquesta web hi ha un document molt interessant envers aquest debat i a més, l'exemple que dóna és sobre l'insecte pal:

http://www.xtec.cat/formacio/materials_recursos/cienciesprimaria/ponencies/montserratteresa.pdf

L'espai i el temps a EI

Tant l'espai com el temps són dos aspectes que tenen rellevància al currículum d'Educació Infantil.

Dins de la primera àrea, Descoberta d'un mateix i dels altres, es cita, textualment:

Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a lespai: dintre-fora,

davant-darrere, segur-perillós, entre altres, i referits al temps: ritme, ordre,

durada, simultaneïtat, espera.

A la segona àrea, Descoberta de l'entorn, també hi tenen cabuda:

Raonament i representació

Situació dels objectes en l'espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància

respecte d’un punt determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola

i d'entorns coneguts, fent ús de la memòria espacial.

Mitjançant la participació en el joc, a través del moviment, l'infant assimila sensacions referides a l'espai i el temps. Com a futura educadora, he de tenir creativitat per dur a terme activitats que afavoreixin tals sensacions. L'escola és un espai social de cohesió, integració i participació que facilita promoure aquest tipu d'activitats.

Organització progressiva de la lateralitat.