Perfil de la mestra de ciències que vull ser i com m’ha ajudat l’assignatura

Tot i que encara no em sento preparada, sí que durant els mesos que ha durat l'assignatura, tinc força clar quin tipu de mestra de ciències socials i naturals vull ser:

• L'aula serà gran, ordenada i comptarà amb pocs elements, així com instruments.
• L'espai que l'envolti, serà ric en estímuls que condueixin a la descoberta i posterior reflexió.
• Les situacions properes els ajudaran a conectar millor amb l'experiència personal.
• Els hi faré més preguntes que respostes. A més, les preguntes serviran per saber de quins models mentals parteixo abans de fer una explicació (breu i amena) i posterior modelització.
• Intentaré que els infants actuin moguts per la raó i l'emoció. Evitaré angoixes i desgana perquè podrien afectar negativament en els seus progressos.
• Creuré i confiaré amb les seves potencialitats. Tots són vàlids per aprendre ciències.
• El grup estarà cohesionat perquè faré moltes activitats en grupets i es respectaran els membres d'un mateix grup i amb els dels altres també.

I de moment, això és tot fins aquí!

Continuarà...

Una de les millors maneres de començar la classe

Divendres, últim dia de la setmana. El professor posa un vídeo, com sempre. Sorpresa! És una parella ballant. -Amb el que t'agrada el ball en parella!- penso. No desenganxo els ulls de la pantalla. El miro i m'emociono. Aquesta parella s'estima però els seus camins no coincideixen. Sempre he pensat que si una parella s'entén ballant, tenen complicitat, mai es separaran. Fins i tot és més difícil la connexió ballant que la sexual. Aquesta parella del vídeo m'ha trencat aquest esquema. Quan sembla que s'uniran...no...i ara tampoc...ara sembla...però no, tampoc...S'acaba el vídeo i ja tinc ganes de veure'l de nou i posar "repeat" les vegades que calgui.

Efectivament, arribo a casa i el busco. Perfecte! Hi ha la traducció al castellà. La traducció del títol és: El pensamiento de usted. Carai! I no és precisament el que ens demana el professor el dia de l'examen?! Què pensa vostè sobre l'assignatura? És casualitat? Avui justament hem parlat de com serà l'examen.

Tot i que avui la classe era diferent perquè hi havia el taller de consum, la classe ha començat de la mateixa manera que sempre. Així es fa o s'hauria de fer amb els més petits, futurs alumnes, ja que necessiten rutines i hàbits d'aquest tipus. En el seu cas és, per exemple, cantar el "Bon dia" i passar llista.

Com conectar el fer i el pensar?

Es pot viure i no construir coneixement perquè amb experimentar no hi ha prou. Viure l'experiència no és suficient. Cal fer i pensar amb fonaments teòrics.

A educació infantil el fer és important però també el pensar.

En aquesta web hi ha un document molt interessant envers aquest debat i a més, l'exemple que dóna és sobre l'insecte pal:

http://www.xtec.cat/formacio/materials_recursos/cienciesprimaria/ponencies/montserratteresa.pdf

L'espai i el temps a EI

Tant l'espai com el temps són dos aspectes que tenen rellevància al currículum d'Educació Infantil.

Dins de la primera àrea, Descoberta d'un mateix i dels altres, es cita, textualment:

Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a lespai: dintre-fora,

davant-darrere, segur-perillós, entre altres, i referits al temps: ritme, ordre,

durada, simultaneïtat, espera.

A la segona àrea, Descoberta de l'entorn, també hi tenen cabuda:

Raonament i representació

Situació dels objectes en l'espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància

respecte d’un punt determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola

i d'entorns coneguts, fent ús de la memòria espacial.

Mitjançant la participació en el joc, a través del moviment, l'infant assimila sensacions referides a l'espai i el temps. Com a futura educadora, he de tenir creativitat per dur a terme activitats que afavoreixin tals sensacions. L'escola és un espai social de cohesió, integració i participació que facilita promoure aquest tipu d'activitats.

Organització progressiva de la lateralitat.

Gimcana

Tot i ser 25 de novembre, cap professor ha esmentat que avui era el Dia internacional de la no violència envers les dones.  M'hauria semblat força interessant parlar-ne del tema o almenys esmentar-ho a l'assignatura de medi social ja que és un tema que ens ocupa a tots i amb el que ens hi podem trobar, més properament o no.

La classe ha començat amb la cançó "Moving" de Macaco. Un dels versos diu així:

Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber

Doncs bé, jo afegeixo l'estrofa d'una altra cançó, "Con la mano levantá" de Macaco que diu així:

 

Con la mano levanta,
al pasado le digo adiós
y el futuro que vendrá
dicen que pende de un hilo.
Y el presente aquí contigo,
mano a mano, oye mi hermano
disfruta el camino

La temàtica d'ambdues cançons és la mateixa però es contradiuen. Tot i així penso que ambdues opinions sobre com viure la vida són vàlides. Penso que podem tornar enrere una vegada, però una sola, i si no hem tingut sort, oblidar allò del passat que marcarà negativament el futur i que afecta al present.

Vinculat amb ciències, el mètode científic és més partidari del vers de la primera cançó.

Per últim, m'agradaria aclarir que, ja que hem fet una gimcana pel campus, les proves d'una gimcana poden tenir 3 vessants amb el mateix pes alhora: ensenyar, entretenir i cohesionar el grup. És un aclariment ja que ambdós professors semblava que no opinaven així. En una prova en la que t'embrutes de dalt a baix també aprens per exemple. Si no tingués experiència en aquest tema, no gosaria opinar. Però fa molts anys que sóc monitora d'esplai, són moltes gimcanes al darrere i ho tinc comprovat.

Tornant d’excursió...i què mengen els grills?

Avui hem tornat d'excursió amb l'esplai. Hem passat dos dies a Olot. Quan ja hem arribat a Barcelona i els nens i nenes anaven amb els seus pares que els estaven esperant, un dels nens, el David, de 8 anys, ha vingut a ensenyar-me un souvenir d'Olot. Amb una expressió molt emocionada i les mans tancades ben fort m'ha dit: -Tinc un grill!-.

És clar, primer he hagut de dir-li que no es podien agafar animals del bosc i portar-los a un nou hàbitat. L'animal no es mereixia estar més de dues hores entre les seves mans durant el camí de tornada en autocar. Després de la reflexió, el David s'ha adonat que el que havia fet no estava bé però ara ja el tenia amb ell deia. Aleshores li he preguntat si sabia com cuidar-lo a partir d'ara. Ell ha contestat que no. Jo en un altre moment, tampoc hauria sapigut què respondre, però justament, feia uns dies havia llegit l'article: Observar i mantenir grills a l'aula per construir el model d'ésser viu. Amb la informació que tenia vaig saber dir-li de què s'alimentaven els grills. El David va marxar a casa satisfet amb el seu grill.

Després d'això, m'he adonat que l'assignatura començava a ser útil més aviat del que jo imaginava. Ha estat de forma esporàdica, sense una intencionalitat, ni uns intruments...però no per aquest motiu aquest nen ha deixat d'aprendre ciències!

L'escola bressol i l'educació per la sostenibilitat, un amor a primera vista?

"El grau de passió, il·lusió, implicació que poseu en la vostra feina no es pot quantificar, sinó que es pot transmetre".

Aquestes han estat les últimes paraules  de la conferència de la Rosa Maria Tarín. Conferència molt interessant pel que fa a nivell teòric. Però si quelcom m'ha deixat marca, han estat aquestes últimes paraules. Perquè penso que resumeixen molt bé la seva conferència i emfatitza quelcom molt important: El mestre té la responsabilitat de transmetre un model, de ser el referent dels seus alumnes, dins i fora de l'aula, en tot moment. Així ha de ser també pel que fa a l'educació per la sostenibilitat. El mestre ha d'oferir exemple també en aquest àmbit.

Cal creure en que un altre món és possible i que les persones podem actuar en aquesta transformació. El mestre, a més, pot organitzar i fer partíceps a la resta de l'equip docent i a les famílies promovent activitats que poden començar de manera puntual fins a aconseguir que siguin hàbits i rutines de tota la comunitat educativa. A més a més, les activitats que plantegi, compten amb el suport del currículum i, segurament, l'entorn s'implica, així com que pot disposar d'espais d'interacció per dur-les a terme. La finalitat és aconseguir que tota la vida al centre giri entorn a la sostenibilitat, s'ha de respirar aquest clima.

Per acabar, una fotografia feta l'endemà de la Festa Major de la UAB'11. Té relació amb la conferència. Plantejo una pregunta/proposta: D'aquí un parell d'anys ja serem mestres d'educació infantil. En uns 20 anys els nostres alumnes seran universitaris. Volem, com a exmestres seves, que deixin aquesta imatge després d'una festa universitària?

No hi ha temps per pensar, de fet, la resposta és òbvia. Interessem-nos, provem, pensem, compartim, reflexionem...perquè no es repeteixi aquest tipus d'imatges. Comencem per quelcom tant petit per aconseguir quelcom molt gran!!!