Avui hem tornat d'excursió amb l'esplai. Hem passat dos dies a Olot. Quan ja hem arribat a Barcelona i els nens i nenes anaven amb els seus pares que els estaven esperant, un dels nens, el David, de 8 anys, ha vingut a ensenyar-me un souvenir d'Olot. Amb una expressió molt emocionada i les mans tancades ben fort m'ha dit: -Tinc un grill!-.
És clar, primer he hagut de dir-li que no es podien agafar animals del bosc i portar-los a un nou hàbitat. L'animal no es mereixia estar més de dues hores entre les seves mans durant el camí de tornada en autocar. Després de la reflexió, el David s'ha adonat que el que havia fet no estava bé però ara ja el tenia amb ell deia. Aleshores li he preguntat si sabia com cuidar-lo a partir d'ara. Ell ha contestat que no. Jo en un altre moment, tampoc hauria sapigut què respondre, però justament, feia uns dies havia llegit l'article: Observar i mantenir grills a l'aula per construir el model d'ésser viu. Amb la informació que tenia vaig saber dir-li de què s'alimentaven els grills. El David va marxar a casa satisfet amb el seu grill.
Després d'això, m'he adonat que l'assignatura començava a ser útil més aviat del que jo imaginava. Ha estat de forma esporàdica, sense una intencionalitat, ni uns intruments...però no per aquest motiu aquest nen ha deixat d'aprendre ciències!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada