L'escola bressol i l'educació per la sostenibilitat, un amor a primera vista?

"El grau de passió, il·lusió, implicació que poseu en la vostra feina no es pot quantificar, sinó que es pot transmetre".

Aquestes han estat les últimes paraules  de la conferència de la Rosa Maria Tarín. Conferència molt interessant pel que fa a nivell teòric. Però si quelcom m'ha deixat marca, han estat aquestes últimes paraules. Perquè penso que resumeixen molt bé la seva conferència i emfatitza quelcom molt important: El mestre té la responsabilitat de transmetre un model, de ser el referent dels seus alumnes, dins i fora de l'aula, en tot moment. Així ha de ser també pel que fa a l'educació per la sostenibilitat. El mestre ha d'oferir exemple també en aquest àmbit.

Cal creure en que un altre món és possible i que les persones podem actuar en aquesta transformació. El mestre, a més, pot organitzar i fer partíceps a la resta de l'equip docent i a les famílies promovent activitats que poden començar de manera puntual fins a aconseguir que siguin hàbits i rutines de tota la comunitat educativa. A més a més, les activitats que plantegi, compten amb el suport del currículum i, segurament, l'entorn s'implica, així com que pot disposar d'espais d'interacció per dur-les a terme. La finalitat és aconseguir que tota la vida al centre giri entorn a la sostenibilitat, s'ha de respirar aquest clima.

Per acabar, una fotografia feta l'endemà de la Festa Major de la UAB'11. Té relació amb la conferència. Plantejo una pregunta/proposta: D'aquí un parell d'anys ja serem mestres d'educació infantil. En uns 20 anys els nostres alumnes seran universitaris. Volem, com a exmestres seves, que deixin aquesta imatge després d'una festa universitària?

No hi ha temps per pensar, de fet, la resposta és òbvia. Interessem-nos, provem, pensem, compartim, reflexionem...perquè no es repeteixi aquest tipus d'imatges. Comencem per quelcom tant petit per aconseguir quelcom molt gran!!!